dimecres, 9 de novembre del 2011

Les meves millors vacances

Les vacances de l’any passat, van ser per mi  les millors que he tingut mai. Han estat divertides i familiars, que ja era hora de que passés unes bones vacances amb la meva família, ja que quan estava el meu pare vivint a casa, mai ho havíem fet.
Aquestes vacances van ser a Nadal, els primers 10 dies van passar-les la mare, el meu germà i jo a casa dels meus tiets de Sant Pere de Ribes, allà vaig passar-ho genial, vaig rebre molts regals i molt acolliment i ben estar amb els meus cosins, ja que quan jo era més petita sempre m’estaven empaitant entre tots i sempre estava plorant, però gràcies amb el pas dels anys tot això va canviar i vaig jugar amb els estris electrònics  que li va portar per Pare Nöel. Van passar volant aquests 10 dies, aquella sensació que mai havia pogut sentir, de passar un Nadal amb la meva família, em va agradar molt, i sempre recordaré aquella escena en la que el meu cosí gran em va donar el seu peluix preferit per a que mai m’oblidés de ell.  Els altres 10 dies van baixar a Sant Boi per poder passar-hi cap d’any amb la tieta- àvia i l’àvia com estava ja parlat. Ella no li va fer cap gràcia menjar-hi raïm a mitja nit, de fet mai cap d’any les havia menjat, però jo per primera vegada li vaig manar i ella va fer-ho. No podia riure’m més, es va menjar el raïm als quarts i quan portàvem les sis campanades de mitja nit, ella ja havia acabat amb el grapat. Finalment, per a que no s’atragantés, al veure el cava, li van dir-li.
Desprès de les campanades jo vaig sortir amb el meu cosí petit al carrer perquè volia mirar l’ambient del la gent i la festa que es feia a casa dels veïns. Van estar una estona i li van donar un grapat de caramels; ell es va posar molt feliç.
Pels reis tots ens van reunir a casa de la meva tieta i amb el pastís a mi em va tocar ser la reina. La meva àvia llavor-en’s em va donar calés pel pastís.
Vaig rebre el meu millor regal, estar amb la meva família per Nadal. Espero que aquest any també sigui així.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada