comentario fotográfico

En esta fotografía se observa un grupo de jóvenes golpeando a uno de los organizadores del festival Gay-Forum en Kiev, Ucrania. Aquí refleja la violencia de los adolescentes de un grupo social mediocre y un chico agredido, diferente a ellos. Actualmente nos encontramos con muchas situaciones así, tanto acoso escolar, como violencia de género y ellos no se dan cuenta que hacer daño gratuitamente no te dan premio por hacer sufrir a una persona, y menos sentirse superior a ella. En esta fotografía observamos que son tres contra uno, pegándole con mucha agresividad. Todos los humanos de por sí, somos violentos, y no nos damos cuenta del daño que hacemos y tampoco remordimiento por aquella clase de personas, que no se saben defender como otras. Pero bueno, siempre nos encontramos con casos así, que parece que estemos en la selva, que nos tratamos entre nosotros como salvajes y no tenemos consideración ni respeto a nadie.

critica pulp fiction

Pulp fiction es la película que lanzó a la fama a Tarantino en el 1994. Aparecen escenas de acción, y además intercala una la comedia. Contiene una buena banda sonora, la cual se convertirá muy utilizada durante la historia. Nos muestra una iluminación ténue y caótica.Respecto a los planos, Tarantino le gustaban planos de espalda, los escenarios son oscuros y nos presenta una mala vida. Encontramos detalles bien hechos, como por ejemplo, como nos ayuda a entender el paso del tiempo en el que los capitulos se ordenan de manera que entendemos la historia. La película contiene un punto de vista subrealista, sobre todo en la primera y última escena en el atraco al bar, los protagonistas no muestran reacción y para mantener nueva postura, mantiene un discurso. Aparecen buenos actores (entre ellos destacan Uma Thurman y Jhon Travolta), Amanda Plummer, Tim Roth... Finalmente, es una pelicula muy bien trabajada y nos presenta mucha intriga.

critica de Pulp Fiction

Sin duda, Pulp fiction es la película que lanzó a la fama a Tarantino. No sólo por su maravillosa acogida entre público y crítica , sino porque a partir de un presupuesto bastante miserable recaudó la impresionante cifra de doscientos millones, sólo en taquilla. John Travolta interpreta a Vince Vega, hermano de uno de los reservoir (Michael Madsen), y muchos de los actores repiten (como por ejemplo Keitel, o Tim Roth). Sus diálogos son tremendamente característicos (el inicio de "Reservoir dogs", con los hombres de colores discutiendo sobre el significado de "Like a virgin" es simplemente impagable), y así lo demuestra con su famosa perorata sobre las hamburguesas en Canadá, cientos de veces imitada. Y qué decir de su famoso e infinitamente repetido plano desde el interior del maletero del coche. A pesar de todo esto, "Pulp fiction" es una gran película. Cuenta tres historias diferentes, que al final terminan por unirse. La dificultad de este tipo de películas es descompensar una respecto a las demás, pero Tarantino, curtido guionista, sabe sacar las tres adelante; principalmente basándolas en el carisma de sus personajes: quién no recuerda a Samuel L. Jackson con sus lecturas bíblicas y su "bad motherfucker", a Travolta bailando y hablando de hamburguesas, a Zed, a Marcellus Wallace prometiendo venganza, a Bruce Willis escogiendo arma, a Uma Thurman resucitando de su sobredosis, y al inigualable Harvey Keitel encarnando al Sr. Lobo ("sí, sí, sí, pero no nos empecemos a chupar las pollas todavía"). Tiene además esas casualidades que hacen a las películas grandes, como por ejemplo el famoso maletín que, en un principio lleno de diamantes, en un último momento se decidió equipar con una bombilla dentro, dándole ese aire fantástico a uno de los unificadores de las tramas y que ha traído de cabeza a miles de fanes. Puede que algún día, cuando "Rosebud" no suene a nada, la gente se siga preguntando qué diantres había en el dichoso maletín. También destacó en su momento por su lenguaje; si bien es tremendamente soez (en la versión original se repite la palabra "fuck" no menos de 271 veces), no es un detalle superfluo sobre el que hacer las gracietas de la película (como podría ser en "South park"), sino que realmente es el lenguaje que uno esperaría de la pandilla de delincuentes que componen el reparto. Reparto que está muy bien escogido. En parte por que algunos de los papeles fueron escritos ex profeso para sus intérpretes y en parte porque Quentin tiene mucho talento para escoger sus actores, que tras pasar por sus manos ven como su carrera se lanza (o relanza) de manera espectacular. Y si no miren a Travolta. En fin, mucho se podría decir sobre esta película, pero no hay mejor juez de su calidad e impacto que comprobar cómo ha incorporado a sus personajes a la imaginería popular. Una leve pasada de los dedos índice y corazón por delante de los ojos y hasta el más anacoreta evoca a Uma y a Travolta bailando.

MI CHARLA TED : EL CAPRICHO DE LOS NIÑOS PEQUEÑOS

Desde muy pequeños, estamos acostumbrados a abrir la boca para que nuestros padres nos den todo lo que pedimos. Ellos nos lo consienten, así que contra más nos dan, más queremos. Hay una cosa que se llama consideración, y eso no lo tenemos nosotros; no tenemos conocimiento de que el dinero no cae de los árboles y tenemos que entender que sólo nos compraran lo necesario. Porque claro, todos de pequeños siempre hemos berreado por una muñeca o por un coche tele dirigido, y si no les dábamos la tabarra hasta que lo tubieramos en nuestras manos. Que pasaría si fueramos menos caprichosos y nos pusiesen una meta para cumplir para conseguir lo que queremos? Esto es lo que nos sucede ahora de mayores, ahora todo sacrificio tiene su recompensa y hay que trabajar mucho para conseguir lo que queremos.

Charla TED

http://www.ted.com/talks/lang/es/sarah_jayne_blakemore_the_mysterious_workings_of_the_adolescent_brain.html ¿Por qué los adolescentes parecen mucho más impulsivos, y mucho menos conscientes de sí mismos que los adultos? La neurocientífica cognitiva Sarah-Jayne Blakemore compara la corteza prefrontal en adolescentes con la de los adultos, para mostrarnos que el proceso de crecimiento y desarrollo cerebral es causa de la conducta típicamente "adolescente".

Algo sobre mí

El judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les tres religions monoteistes majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. Prové de l’islam i està i el seu fundador és Abraham. Fins a la creació de l'Israel com estat, després de la Segona Guerra Mundial, no hi havia cap Estat al món on el judaisme fos religió oficial.

                         El Déu

Moisès, és el profeta del judaisme. Presenta un Déu que es revela l'home en la història i actua en ella per alliberar el poble jueu. Les seves paraules han estat passant al llarg de la història dels jueus: van començar amb Abraham, que va fer una aliança i va continuar amb Moisès i els profetes.El Déu dels jueus és inaccessible, a diferència dels seus homes amics, però al mateix temps proper i preocupat pels homes.

Llibres: El torà

la legeixen cantants devant la congregació dels fidels. La lectura mes important es la que es realitza durant el shabat i els matins de altres festius. Al llarg de l’any, durant els dissaptes, s’acaba llegint tot el Torà.

         Personatges més importants

Els rabins

 Festes

Els dissabtes commemoren el descans de Yavé desprès dels sis dies de creació. Comença el divendres tarda i acaba el dissabte per la nit, privant-se de traballar i acudint a la sinagoga.

I després de la mort de Jesús, què?

                                                                    Mort de Jesús

 Eren les tres del mitgdia, es va estendre una foscor per tota la terra i Jesús va exclamar amb totes les forces: "Déu meu, Déu meu, perquè m'has abandonat"? En sentir-ho la gent va deduir que ho deia cap a Elies. Van posar-li una esponja, la van mullar en vinagre i si posaren perquè begues. Jesús va tornar a cridar i van resussitar tots els morts i tots van dir que aquell era el fill de Déu.

SEPULTURA

Josep va anar a Pilat a demanar-li el cos de Jesús, va baixar-lo de la creu,l'embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca.Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea prepararen olis aromàtics i perfums, i durant el dissapte van observar el repòs que la Llei prescrivia. 

EL SEPULCRE CUSTODIAT

El dissabte,l'endemà es reuniren i anaren a trobar a Pilat per dir-li que s'havien enrecordat d'aquell impostor que va dir: -"Al cap de tres dies ressuscitaré". Van assegurar el sepulcre fins al tercer dia. Pilat els digué que fessin guardia i els soldats es van quedar en la porta.

LA TOMBA BUIDA I EL MISSATGE DE L'ÀNGEL 

Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria i Salomé van a comprar olis per anar a ungir el cos de Jesús. Entre ells comentaven qui els faria rodolar la padra de l'entrada del sepulcre. Van aconseguir entrar-hi i van veure assegut a la dreta un jove vestit de blanc que els digué que Jesús va ressussitar. Elles van sortir del sepulcre amb por i no van dir res a ningú.

                                                           CAMÍ D'EMMAÚS

Dos deixebles anaven cap a Emmaús i estaven discutint i de sopte Jesús s'hi va acostar dient-li de qui parlaven. Aquests van dir que deien que un home havia ressussitat però que com no l'havien vist no s'ho creien  i aquest li va ensenyar que tot era veritat.












                                                                 APARICIÓ ALS DEIXABLES 

Jesús es presentà devant d'uns deixebles i els digué: - Pau per a vosaltres. Ells es van alarmar i aquest els tranquilitzà donant-li el menjar que els va demanar i van tenir fe en ell. 

L'ASCENSIÓ DE JESÚS

Van presentar-se els homes de Galilea i l'àngel els diguè que Jesús era viu. El cel s'obrí i va apareixer Jesús junt amb dos homes vestits de blanc i els hi van dir que si que era veritat el que estaven veient.

SIMBOLOGIA DE LA MORT

La mort

La mort és la separació del principi vital i  del cos, en la concepció filosòfica clàssica. Per a Sòcrates, la mort és parcial, ja que l'ànima pot no ser enverinat per cicuta. També, pot ser  l'eliminació del metabolisme. Però tothom sap que la mort és personal. L'home és l'únic animal que sap que va a morir i sent que la mort és com el darrer to de la melodia de la vida.
Per altra part, el fenomen és inexplicable des del punt de vista de l'experiència, la vida individual té cap idea del que pot ser al final de la seva vida. Així que la por a morir és normal en tots els éssers humans, i especialment si és dolorosa, dramàtica; mort en aquests casos, el desig possible i sol. licitud de la mort es pot interpretar en el sentit de que aquest  individu  sol·licita  ajuda médica, comoditat moral tots aquests medis  fan digna  la mort. 


Com es representaba en la mitologia grega


 En la mitologia grega trobem a la mort representada, per exemple, en Caront, l'encarregat de conduir als morts a través del riuAqueronte fins al regne d'Hades, la terra dels grisos i les ombres ...
A les grans religions del món trobem també a la mort entesa com a trànsit.

Simbols que representen la mort 

L'esquelet. Sol representar la mortalitat i la vanitat de les aspiracions.
• El rellotge de sorra, símbol de la mortalitat i del pas del tipus.
• Cranis. El crani, per sobreviure a la desintegració de la carn,simbolitza el caràcter temporal del cos.
• El color negre. En la societat occidental, el negre és el color de la mort, del dol. En l'hinduisme, representa el temps, a la Xina,l'hivern, i per als egipcis, la resurrecció.
• La serp que es mossega la cua. Des de les cultures grega iegípcia, presenta la immortalitat i el cercle de l'existència.
• El paó. En l'art cristià representa la immortalitat. En la culturabudista, la cua de cent ulls del paó és símbol de vigilànciacompassiva.

• El corb. Considerat com au de mal averany, ronda pels cementirisi presagia mort i destrucció.• La bandera a mig pal. Des del segle XVII, una bandera a mig palsimbolitza dol i dol per una mort. Avui és ja un símbol internacional.
• L'arbre de la vida. Situat al paradís, representa l'harmoniadesprés de la mort.
• L'au Fènix. Meitat àguila, meitat faisà, apareix en la mitologiad'Amèrica Central, Orient i Europa. Representa la mort i laregeneració, la resurrecció i l'esperit indestructible de l'ésser humà.
• El xiprer. Símbol d'immortalitat i d'habitual presència en elscementiris.La mort per als egipcis

En l'antic Egipte, els rituals, i els processos per embalssamar als morts eren sol·licitats per els ciutadans que anhelaben arribar al regne d'Osiris. Les persones que no tenien gaire diners, no podien permetre's aquest passatge a la vida eterna.

La mort en la edad mitjana 

La "Dansa de la Mort" castellana és de principis del segle XV.Consta de més de sis-cents versos i en ella, la Mort va cridant a ballar a diversos personatges, com el Papa, el Bisbe, l'Emperador,el Sagristà, el Pagès, etc., Alhora que els recorda que els gaudismundans tenen la seva fi i que tots han de morir. Tots cauen als seus braços.

SIMBOLOGIA DE LA MORT

La Mort 

 La mort és la separació del principi vital i  del cos, en la concepció filosòfica clàssica. Per a Sòcrates, la mort és parcial, ja que l'ànima pot no ser enverinat per cicuta. També, pot ser  l'eliminació del metabolisme. Però tothom sap que la mort és personal. L'home és l'únic animal que sap que va a morir i sent que la mort és com el darrer to de la melodia de la vida.
Per altra part, el fenomen és inexplicable des del punt de vista de l'experiència, la vida individual té cap idea del que pot ser al final de la seva vida. Així que la por a morir és normal en tots els éssers humans, i especialment si és dolorosa, dramàtica; mort en aquests casos, el desig possible i sol. licitud de la mort es pot interpretar en el sentit de que aquest  individu  sol·licita  ajuda médica, comoditat moral tots aquests medis  fan digna  la mort.


Simbologia de la mort 

Comencem per la mitologia grega, d'on vam heretar sens dubte gran part de la nostra cultura. Encara que resulta una mica embolicat crec imprescindible posar-vos en antecedents. D'una banda tenim que els titans Cronos i Rea, té diversos fills entre ells Zeus, Posidó i Hades. Aquestsformen una rebel · lió contra els seus pares i oncles en laTitanomàquia, la guerra divina. Hades i els seus germans menorsZeus i Posidó, reben dels tres ciclops una arma singular cada un.Zeus una llança de trons, Posidó un trident i Hades un cascd'invisibilitat. Després de la victòria dels joves rebels, es reparteixen els regnes tirant-los a sort. Zeus es va quedar amb el cel, Posidó amb els mars i Hades amb l'inframón, el regne invisiblea on van a parar els morts quan abandonen aquest món. Hades ésEl senyor de l'inframundo on van els morts. Però qui els envia allà.?Aquí entra Tànatos, (d'aquí ve tanatori) déu dels morts i fill de Nix la nit. La deessa Nix "la Nit" va engendrar a Momo ('sarcasme'),Ponos ('pena'), Moros ('destí'), Tànatos ('mort'), Hipnos ('déu delsomni'), les Hespèrides, les Keres, i les Moires, (ministres de Moros) els Oniros, (els propis somnis) Némesis ('venjança'), Apate('engany'), Filotes ('tendresa'), Geras ('vellesa'), Eris ('discòrdia ') iOizís (' angoixa '). Però Tánatos i Hipnos representen més aviat la mort no violenta. La seva crida és suau i dolç, el contrari de lesKeres que són les que rondaven els camps de batallaassedegades de la sang dels moribunds. Però realment totsestaven en mans de Moros representació masculina de la destinació, fins i tot Zeus el més poderós de tots es plegava davantMoros. Les moiras, una espècie de ministres de Moros, i lesexecutores de la destinació, eren les encarregades d'aplicarinexorablement els designis divins.

Les Moires, són tres germanes, Cloto, Làquesis i Àtropos i teniu a les mans el destí de tots. Aquest destí, era determinat mitjançant unfil de llana blanca pels moments vulgars, daurada per als momentsde felicitat i de llana negra per als moments de tristesa i dolor. La més jove, Cloto, presideix el moment del naixement portant la llanaamb el qual va filant el destí dels homes, pel que determina la longitud i la longevitat. La segona en edat, Làquesis, s'enrotlla el filen un cabdell manejant els esdeveniments i el curs de la vida. Ladecrèpita Átropos, la mateixa Parca, agafa del cabdell el fil de la vida i el talla amb les seves tisores d'or, sense respectar ni l'edat,ni la riquesa ni el poder, segant la vida sense compassió de manera inflexible. En la mitologia Romana són les Parques. (Nona,Desena i Morta). La mitologia nòrdica compta amb un equivalent:les Nornas, que teixien un tapís del qual sortien tots els fils queconnectaven als mortals.
És en Atropos, la mateixa Parca, la responsable de tallar el fil queens uneix a la vida, en la qual ens centrarem, ja que és la seva imatge i simbologia segant vides, la que dóna peu a la imatge actual.

Átropos és representada des de l'antiguitat, com una vella decrèpita gairebé cadavèrica, de vegades com un esquelet que porta unes tisores. Per aquest motiu la mort sigui un esquelet. Les imatges de Átropos, a poc a poc es deriven en un esquelet que subjecta una dalla, en lloc d'unes tisores, això passa en moltes pintures. Però als morts se'ls envolta amb un mocador o una túnica,que és amb la que es comença a representar a la mort en múltiplesgravats i pintures posteriorment, fins arribar a la representació actual. Un esquelet cobert amb un túnica o sudari negre que subjecta una dalla. En algunes ocasions a la mort la hi representa amb ales. La tradició cristiana recull part d'aquesta simbologia amb la imatge de Abadón (de l'hebreu Avadon, destrucció operdició ') és el destructor, cap dels dimonis de la 7 ª jerarquia, tal és el nom que dóna Sant Joan en el seu Apocalipsi al rei de lesllagostes, a qui alguns miraven com l'àngel de la mort o l'àngel exterminador i és present com la resta dels dimonis de la setenajerarquia, en les tres grans religions monoteistes, encara que comsabeu els islàmics no tenen representacions d'imatges ni pintura ,per no distreure l'atenció del fonamental, si descriu un exterminador o àngel de la mort. Abadón és representat amb ales i portant una"espasa" infligeix ​​el càstig de la mort segant la seva vida. Les ales de plomes aviat es van representar per altres membranoses, com la dels ratpenats, o els "vampirs". 

 àngel exterminador