La mort és la separació del principi vital i del cos, en la concepció filosòfica clàssica. Per a Sòcrates, la mort és parcial, ja que l'ànima pot no ser enverinat per cicuta. També, pot ser l'eliminació del metabolisme. Però tothom sap que la mort és personal. L'home és l'únic animal que sap que va a morir i sent que la mort és com el darrer to de la melodia de la vida.
Per altra part, el fenomen és inexplicable des del punt de vista de l'experiència, la vida individual té cap idea del que pot ser al final de la seva vida. Així que la por a morir és normal en tots els éssers humans, i especialment si és dolorosa, dramàtica; mort en aquests casos, el desig possible i sol. licitud de la mort es pot interpretar en el sentit de que aquest individu sol·licita ajuda médica, comoditat moral tots aquests medis fan digna la mort.
Simbologia de la mort
Les Moires, són tres germanes, Cloto, Làquesis i Àtropos i teniu a les mans el destí de tots. Aquest destí, era determinat mitjançant unfil de llana blanca pels moments vulgars, daurada per als momentsde felicitat i de llana negra per als moments de tristesa i dolor. La més jove, Cloto, presideix el moment del naixement portant la llanaamb el qual va filant el destí dels homes, pel que determina la longitud i la longevitat. La segona en edat, Làquesis, s'enrotlla el filen un cabdell manejant els esdeveniments i el curs de la vida. Ladecrèpita Átropos, la mateixa Parca, agafa del cabdell el fil de la vida i el talla amb les seves tisores d'or, sense respectar ni l'edat,ni la riquesa ni el poder, segant la vida sense compassió de manera inflexible. En la mitologia Romana són les Parques. (Nona,Desena i Morta). La mitologia nòrdica compta amb un equivalent:les Nornas, que teixien un tapís del qual sortien tots els fils queconnectaven als mortals.
És en Atropos, la mateixa Parca, la responsable de tallar el fil queens uneix a la vida, en la qual ens centrarem, ja que és la seva imatge i simbologia segant vides, la que dóna peu a la imatge actual.
Átropos és representada des de l'antiguitat, com una vella decrèpita gairebé cadavèrica, de vegades com un esquelet que porta unes tisores. Per aquest motiu la mort sigui un esquelet. Les imatges de Átropos, a poc a poc es deriven en un esquelet que subjecta una dalla, en lloc d'unes tisores, això passa en moltes pintures. Però als morts se'ls envolta amb un mocador o una túnica,que és amb la que es comença a representar a la mort en múltiplesgravats i pintures posteriorment, fins arribar a la representació actual. Un esquelet cobert amb un túnica o sudari negre que subjecta una dalla. En algunes ocasions a la mort la hi representa amb ales. La tradició cristiana recull part d'aquesta simbologia amb la imatge de Abadón (de l'hebreu Avadon, destrucció operdició ') és el destructor, cap dels dimonis de la 7 ª jerarquia, tal és el nom que dóna Sant Joan en el seu Apocalipsi al rei de lesllagostes, a qui alguns miraven com l'àngel de la mort o l'àngel exterminador i és present com la resta dels dimonis de la setenajerarquia, en les tres grans religions monoteistes, encara que comsabeu els islàmics no tenen representacions d'imatges ni pintura ,per no distreure l'atenció del fonamental, si descriu un exterminador o àngel de la mort. Abadón és representat amb ales i portant una"espasa" infligeix el càstig de la mort segant la seva vida. Les ales de plomes aviat es van representar per altres membranoses, com la dels ratpenats, o els "vampirs".
àngel exterminador 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada