dijous, 17 de novembre del 2011

Treball del mnac

El MNAC

El Museu Nacional d’Art de Catalunya Està situat a la muntanya de Montjuïc, un entorn privilegiat des del qual pots gaudir d'una vista magnífica i única de la ciutat de Barcelona. Comprén totes les arts i té la missió d'explicar un discurs global de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX.
Els fons del MNAC pertanyent a l'art de finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, torna a estar constituït majoritàriament per exemples d'artistes catalans, que s'articulen en un discurs que explica el modernisme, el noucentisme i les avantguardes, sempre tenint en compte totes les arts.
el MNAC porta a terme una sèrie de serveis tècnics fora de l'àmbit estricte del museu. En aquest sentit, des del Museu es dirigeixen restauracions monumentals i intervencions en pintura, escultura i altres tècniques artístiques i s'assessoren altres centres museístics en qüestions relatives a seguretat, museografia i conservació preventiva.


El romànic

Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa l'estil artístic anomenat romànic.La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses.L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta.Les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió.A més de la seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció decorativa.
  El  romànic sorgeix en una nova societat, la societat feudal, dominada per un sistema piramidal de poder on preponderen les relacions de submissió d’home a home “vassallatge”,
On el poder central “rei” té un poder molt reduït, ja que  el nucli fort del  poder el tenen els senyors.on hi ha un domini general del camp sobre la ciutat.


El gòtic

L'art gòtic és un estil que es va desenvolupar a Europa occidental durant els darrers segles de l'Edat Mitjana, des de mitjan segle XII fins a la implantació del Renaixement. L'art gòtic pròpiament dit coincideix en el temps amb la plenitud i la crisi de l'Edat Mitjana. Se sol indicar que enfront de l'art romànic (que reflecteix una societat ruralizada de guerrers i camperols), el gòtic coincideix amb el màxim desenvolupament de la cultura urbana on apareix la burgesia, les universitats i la florida de les ordres religioses.
el gòtic coincideix amb el màxim desenvolupament de la cultura urbana on apareix la burgesia, les universitats i la florida de les ordres religioses
 

Es va aplicar en el camp de l'arquitectura civil i religiosa, l'escultura, els vitralls, la pintura mural i sobre taula, els manuscrits i les diverses arts decoratives. El terme gòtic va ser emprat per primera vegada pels tractadistes del Renaixement, en sentit pejoratiu, per referir-se al art de l'edat mitjana, al que ells consideraven inferior i bàrbar (got, d'aquí el terme gòtic) comparat amb l'art clàssic.


Pintura

L'estil es caracteritza per la valoració expressiva de l'anècdota, l'estilització de les figures, el predomini de les línies corbes tant en els plecs com en les postures corporals, la introducció de detalls naturalistes amb fins simbòlics i l'ús d'una tècnica minuciosa.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Les meves millors vacances

Les vacances de l’any passat, van ser per mi  les millors que he tingut mai. Han estat divertides i familiars, que ja era hora de que passés unes bones vacances amb la meva família, ja que quan estava el meu pare vivint a casa, mai ho havíem fet.
Aquestes vacances van ser a Nadal, els primers 10 dies van passar-les la mare, el meu germà i jo a casa dels meus tiets de Sant Pere de Ribes, allà vaig passar-ho genial, vaig rebre molts regals i molt acolliment i ben estar amb els meus cosins, ja que quan jo era més petita sempre m’estaven empaitant entre tots i sempre estava plorant, però gràcies amb el pas dels anys tot això va canviar i vaig jugar amb els estris electrònics  que li va portar per Pare Nöel. Van passar volant aquests 10 dies, aquella sensació que mai havia pogut sentir, de passar un Nadal amb la meva família, em va agradar molt, i sempre recordaré aquella escena en la que el meu cosí gran em va donar el seu peluix preferit per a que mai m’oblidés de ell.  Els altres 10 dies van baixar a Sant Boi per poder passar-hi cap d’any amb la tieta- àvia i l’àvia com estava ja parlat. Ella no li va fer cap gràcia menjar-hi raïm a mitja nit, de fet mai cap d’any les havia menjat, però jo per primera vegada li vaig manar i ella va fer-ho. No podia riure’m més, es va menjar el raïm als quarts i quan portàvem les sis campanades de mitja nit, ella ja havia acabat amb el grapat. Finalment, per a que no s’atragantés, al veure el cava, li van dir-li.
Desprès de les campanades jo vaig sortir amb el meu cosí petit al carrer perquè volia mirar l’ambient del la gent i la festa que es feia a casa dels veïns. Van estar una estona i li van donar un grapat de caramels; ell es va posar molt feliç.
Pels reis tots ens van reunir a casa de la meva tieta i amb el pastís a mi em va tocar ser la reina. La meva àvia llavor-en’s em va donar calés pel pastís.
Vaig rebre el meu millor regal, estar amb la meva família per Nadal. Espero que aquest any també sigui així.


dijous, 20 d’octubre del 2011

L'infuència de la Religió Catòlica en l'obra de Gaudí.



L'estudi de la seva arquitectura no es pot basar en els esquemes tradicionals situat entre els  límits d'un estil determinat,  ni tampoc a pres cap exemple de ningú. Va aprendre directament de la natura, donat el seu innat esperit de gran  observació del cel i la terra, dels homes i de les plantes.  Les idees i les formes sortien de les seves mans amb més lentitud que del seu cap, en la qual tenia un constant procés de creació.
L'arquitectura, entesa com la creació de la unitat a través de la diversitat, va ser concebuda per Gaudí com l'únic i exclusiu fi de la seva vida.
No va donar mai conferències, com no fos explicant la seva estimada Sagrada Família als visitants interessats en la gran obra, no es va casar, ni es va dedicar a la política o als negocis. La vida de Gaudí és pura arquitectura, i a través de la seva arquitectura és com cal jutjar. Els intents de desentranyar els racons de la seva ànima han estat obertures i han donat lloc a especulacions que van des de la sensibleria a la pura invenció, volent veure a Gaudí com un romàntic enamorat i menyspreat, com un sant místic o com un alquimista.
S'ha parlat repetidament del Gaudí sant que algun dia pujarà als altars. Evidentment va reunir moltes condicions per a això; va exercir les virtuts heroiques de la perseverança i el continuat i intens esforç per aconseguir la perfecció sense estalviar sacrificis, de vegades molt dolorosos. També va obrar miracles, però aquests no compten en un procés de beatificació, ja que els miracles de Gaudí són els seus edificis.
Va guarir edificis necessitats de tractament mèdic-arquitectònic, com succeeix a la catedral de Mallorca; ressuscitar morts, com l'antic palau del rei Martí I l'Humà a Bellesguard, totalment en ruïnes quan Gaudí va començar a treballar-hi en l’any 1900 i després torna a fer de manera gloriosa, i va crear visions celestials o mirífica en la façana del Naixement de la Sagrada Família, l’ incommensurable terrat de la Pedrera. Van ser miracles realitzats en vida de l'artista que continuen esbalaït a les successives generacions.  Va utilitzar els mitjans comuns entre els paletes del seu temps i les seves obres es van aixecar amb pedra, maó, tàpia, ferro i fusta.
Va conèixer la naturalesa humana, amb tots els defectes que comporta, endevinant i tractant de corregir els propis en un afany de perfecció que sempre va fonamentar en la religió catòlica, la moral va seguir fidelment i de la litúrgia va extreure idees magnífiques a la vostra arquitectura.

Opinió personal



En la recollida d’informació sobre la religió en les obres de Gaudí he pogut investigar en que es basaven les seves obres i com treballava ell. Pel que he pogut observar tota la seva vida ho ha dedicat en això i gràcies a les seves obres la gent ha pogut observar moltes relíquies de la religió. M’encanten les seves obres. 

dimecres, 19 d’octubre del 2011

trabajo de reli

influència de la Religió Catòlica en l'obra de Gaudí.

L'estudi de la seva arquitectura no es pot basar en els esquemes tradicionals situant dins dels estrets límits d'un estil determinat ni tampoc a tomat cap exemple de ningú. Va aprendre directament de la natura, donat el seu innat esperit de gran  observació del cel i la terra, dels homes i de les plantes.  les idees i les formes sortien de les seves mans amb més lentitud que del seu cap, en la qual tenia un constant procés de creació.
L'arquitectura, entesa com la creació de la unitat a través de la diversitat, va ser concebuda per Gaudí com l'únic i exclusiu fi de la seva vida.
No va donar mai conferències, com no fos explicant la seva estimada Sagrada Família als visitants interessats en la magna obra, no es va casar, ni es va dedicar a la política o als negocis. La vida de Gaudí és pura arquitectura, i a través de la seva arquitectura és com cal jutjar. Els intents de desentranyar els racons de la seva ànima han estat obertures i han donat lloc a especulacions que van des de la sensibleria a la pura invenció, volent veure a Gaudí com un romàntic enamorat i menyspreat, com un sant místic o com un alquimista.
S'ha parlat repetidament del Gaudí sant que algun dia pujarà als altars. Evidentment va reunir moltes condicions per a això; va exercir les virtuts heroiques de la perseverança i el continuat i intens esforç per aconseguir la perfecció sense estalviar sacrificis, de vegades molt dolorosos. També va obrar miracles, però aquests no compten en un procés de beatificació, ja que els miracles de Gaudí són els seus edificis.
Va guarir edificis necessitats de tractament mèdic-arquitectònic, com succeeix a la catedral de Mallorca; ressuscitar morts, com l'antic palau del rei Martí I l'Humà a Bellesguard, totalment en ruïnes quan Gaudí va començar a treballar-hi en EOL any 1900 i després rediviu de manera gloriosa, i va crear visions celestials o mirífica en la façana del Naixement de la Sagrada Família, l’ incommensurable terrat de la Pedrera. Van ser miracles realitzats en vida de l'artista que continuen esbalaït a les successives generacions.  Va utilitzar els mitjans comuns entre els paletes del seu temps i les seves obres es van aixecar amb pedra, maó, tàpia, ferro i fusta.
Va conèixer la naturalesa humana, amb tots els defectes que comporta, endevinant i tractant de corregir els propis en un afany de perfecció que sempre va fonamentar en la religió catòlica, la moral va seguir fidelment i de la litúrgia va extreure idees magnífiques a la vostra arquitectura.